Més de la meitat dels espanyols (52%) tindrien dificultats per a desplaçar-se en cadira de rodes per les àrees comunes de l’edifici en el qual resideixen, mentre que un 45% tindria problemes per a moure’s dins del seu propi habitatge. Així ho recull l’informe “La Veu de l’Accessibilitat”, elaborat per la Fundació Mutua de Propietarios amb l’objectiu de mostrar el dia a dia dels més de 2,4 milions d’espanyols amb mobilitat reduïda, dels que 270.000 (un 11%) són més grans de 65 anys.
Unes barreres arquitectòniques que, per a un 40% dels espanyols, serien difícils de solucionar per la complicació que suposa posar a tots els veïns d’acord, especialment si la inversió en les obres d’adaptació supera els 2.000€ per veí.
“La mobilitat reduïda és un dels principals problemes de la tercera edat i, per això, és essencial que les comunitats de propietaris siguin conscients de la necessitat de fer accessibles els edificis per a facilitar la vida de les persones grans, contribuint a crear una societat més inclusiva”, destaca Cristina Pallàs, directora de la Fundació Mutua de Propietarios.
Per a aquest col·lectiu, les dificultats per a transitar lliurement no sols apareixen en els espais comuns del seu bloc o habitatge. Accedir als edificis públics, travessar els passos de vianants, moure’s en transport públic o, fins i tot, caminar per les voreres, són accions que també comporten una gran dificultat. Per això, l’accessibilitat als municipis espanyols està qualificada amb un suspens (4,7) entre els que tenen problemes de mobilitat
D’acord amb l’informe “La Veu de l’Accessibilitat”, els accessos als edificis públics són els millor valorats en matèria d’accessibilitat (5,65), ja que molts compten amb rampes o ascensors, seguits pels passos de vianants (5,61), i el transport públic adaptat, valorat amb un 5,25. Finalment, amb un suspens (4,4) queden les voreres, per la seva falta d’amplitud i el seu deficient estat.
No obstant això, és destacable que quatre de cada cinc espanyols no es planteja canviar de lloc de residència per aquests motius, ja que consideren que la resta de les localitats es troben en la mateixa situació en matèria d’accessibilitat.
“Encara que la societat coneix l’existència de les barreres arquitectòniques no és plenament conscient del difícil que poden arribar a ser aquests obstacles per a desenvolupar-se en el dia a dia de les persones amb dificultats a l’hora de moure’s, i per això les accions de sensibilització i de conscienciació social resulten fonamentals per a aconseguir una plena igualtat de drets”, assenyala Cristina Pallàs.
¿Com ens imaginem el dia a dia d’una persona en cadira de rodes?
L’ informe de la Fundació Mutua de Propietarios explora també com la societat espanyola percep el dia a dia de les persones amb mobilitat reduïda. En aquest sentit, fer esport (87%), viatjar (84%), pujar al transport públic (76%), fer la compra (74%), o dur a terme les tasques quotidianes (73%) són les accions que considerem que comporten més dificultat per a realitzar en cadira de rodes.
“L’accessibilitat no hauria de ser un luxe, sinó una eina perquè tots puguin participar plenament de la societat”, conclou Cristina Pallàs.
