La importància de l’adaptació
L’adaptabilitat i l’accessibilitat en edificis d’habitatges és quelcom que ha de ser primordial a l’hora de construir edificis, des de l’esbós fins l’inici i finalització de la construcció.
Les repercussions de la falta d’accessibilitat en un habitatge romanen en segon pla en molts àmbits. Es per això que, a dia d’avui, moltes persones són pràcticament presoneres a les seves pròpies llars, el que no facilita per res el desenvolupament normal de les seves vides.
El problema de l’accessibilitat a l’habitatge té un gran impacte tant a nivell social, com econòmic i polític, pell que mereix la pena tractar-lo per poder evitar problemes en el futur.
Cert és que, a dia d’avui, és obligatori instal·lar i complir amb el principi d’Accessibilitat per garantir l’autonomia, la seguretat i la integritat, no només de les persones que habitin en aquests habitatges, sinó també per les del seu entorn.
Què s’ha de tenir en compte per afavorir l’accessibilitat als habitatges?
- S’ha de tenir en compte l’amplada de les portes d’accés a l’habitatge i a l’edifici, amb un mínim de 80 centímetres d’ample, perquè, per exemple, una cadira de rodes pugui passar sense dificultats.
- Els elements com les preses de corrent o els interruptors hauran d’estar ubicats correctament, sent accessibles i detectables tant per a persones amb mobilitat reduïda com per a persones que tinguin limitació visual.
- De la mateixa manera que en el punt anterior, els agafadors, endolls i mobiliari de les parets hauran d’estar situats a una distància adequada en funció dels problemes de mobilitat que tingui les persones que l’habitin, tant per evitar l’obstaculització del pas, com per permetre el fàcil accés.
- S’hauran de tenir en compte els espais en els passadissos i cantonades perquè es pugui maniobrar amb una cadira de rodes.
- El terra haurà de ser antilliscant i evitar en la mesura del possible els obstacles.
- A l’interior de l’habitatge, el bany haurà de ser accessible de manera frontal i la dutxa de forma lateral, amb un terra que sigui antilliscant en mullat i en sec. A més no s’haurà de col·locar un pedestal, per permetre l’accés i col·locar bé les barres de subjecció en la dutxa, i en funció de la persona que habiti la casa, tenir un seient al seu interior per facilitar l’ús diari.
No s’ha d’oblidar que tot edifici haurà de permetre l’accés i pujada i baixada a través d’un ascensor d’una mida adequada en el que hi pugui cabre una cadira de rodes. De la mateixa manera que facilitar l’entrada en les zones comuns i l’accessibilitat a les mateixes, ja sigui a través de rampes d’accés o mitjançant cadires salvaescales si existeix desnivell.
I sobre tot, mantenir, millorar i augmentar la consciència social sobre l’accessibilitat a les edificacions existents i futures, facilitant la vida d’aquelles persones que tinguin mobilitat reduïda i ajudant també al seu entorn.
