Les persones amb mobilitat reduïda es troben diàriament amb dificultats tant en els espais públics com en els seus propis edificis. Els accessos als immobles són de vegades un obstacle que limita l’accessibilitat. És el que s’anomena barreres arquitectòniques, que han de ser eliminades per garantir que totes les persones puguin tenir autonomia en la seva vida diària. Les rampes accessibles són una solució quan no es compleixen les normatives vigents respecte a l’accessibilitat universal, permetent així que les persones amb mobilitat reduïda puguin entrar i sortir dels immobles sense dificultat.
L’accessibilitat en edificis
La normativa nacional estableix les necessitats d’accessibilitat i l’eliminació de barreres arquitectòniques dels nous edificis, així com l’adequació dels antics a aquestes necessitats. L’accés als edificis pot donar-se gràcies a la instal·lació de rampes que puguin ser utilitzades per persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, per tal de garantir aquesta accessibilitat universal. Oferir un itinerari accessible que comuniqui la via pública amb habitatges o amb altres espais resulta fonamental.
La normativa espanyola estableix una sèrie de característiques bàsiques que s’han de complir perquè aquest tipus d’instal·lacions siguin accessibles, tant si es tracta d’espais públics com en accessos a edificis. La normativa es divideix entre l’estatal, l’autonòmica i la municipal.
– A la normativa estatal, el Codi Tècnic d’Edificació (CTE) és el que estableix que la pendent màxima que ha de tenir una rampa accessible és de 10% si compta amb una longitud menor de 3 metres; 8% quan la longitud sigui menor de 6 metres, i 6% en la resta dels casos. Per la seva banda, l’amplada ha de ser com a mínim de 1,20 metres, i ha d’incloure un passamans.
– Per la seva banda, la normativa autonòmica variarà en funció de la comunitat en la qual ens trobem. En aquest cas no hi ha un reglament que estableixi les obligacions d’aquest tipus d’instal·lacions, de manera que el millor és consultar-ho a la normativa autonòmica concreta.
– En el cas de la normativa municipal, dependrà d’on es trobi situat l’edifici. Pot comptar amb una normativa específica o bé pot haver-hi una Ordenança específica sobre l’accessibilitat. Cal consultar la normativa municipal pel que fa a rampes accessibles en els edificis perquè poden tenir variacions respecte del CTE sobre els criteris a l’hora de col·locar les rampes en edificis ja existents.
Quines característiques han de tenir les rampes perquè siguin accessibles?
Com diem, en funció del criteri i normativa és possible que hi hagi variacions. No obstant això, per als edificis ja existents és possible que sorgeixin certs dubtes i problemes a l’hora d’instal·lar una rampa accessible. En qualsevol cas, hi ha tres qüestions essencials que s’han de tenir en compte al realitzar l’obra.
– En primer lloc, és molt important comptar amb professionals que estiguin a la diana de les solucions i opcions d’accessibilitat per a edificis.
– El pendent i la longitud són característiques fonamentals per garantir que el procediment s’ajusta a la legislació vigent i a les necessitats de les persones. En primer lloc, el pendent mai pot ser superior a l’12%, ja que en cas de superar-ho, no permetria l’accés a persones amb mobilitat reduïda. És a dir, una rampa de més d’un 12% de pendent pot resoldre certes qüestions com l’accés amb cotxets de nens o maletes, però no permetria l’accés de persones amb mobilitat reduïda. Cal tenir en compte que el percentatge de pendent varia en funció de la longitud, cosa que s’estableix al CTE. A més, la longitud màxima d’una rampa ha de ser menor de 9 metres i sempre comptar amb un ample mínim de 1,20 metres.
– Pel que fa al passamans, serà obligatòria la seva instal·lació en un dels costats en aquelles rampes amb pendents de més de 5,5 centímetres, mentre que serà obligatori instal·lar a banda i banda quan l’alçada sigui de més de 16,5 centímetres.
– Els materials de la rampa antilliscant també són importants, ja que hauran de ser antilliscant per a garantir la seguretat dels qui la utilitzen.
Si resulta inviable instal·lar una rampa que millori l’accessibilitat de l’edifici, hi ha altres solucions com posar elevadors pujaescales o bé baixar l’ascensor a cota de carrer. Per poder garantir l’accessibilitat en qualsevol edifici, hi ha ajudes i subvencions que garanteixen una millora a través de l’eliminació de barreres arquitectòniques. És el cas de les nostres Subvencions i Ajudes a l’Accessibilitat de el programa Sense Barreres, que pots revisar periòdicament per veure quina és la convocatòria que millor s’adapta a les teves necessitats. Pots consultar totes les novetats a través del nostre portal de notícies o sol·licitar la informació que necessitis posant-te en contacte amb nosaltres. T’esperem!
