Manifest per a impulsar l’accessibilitat universal com a prioritat: rehabilitació integral a l’habitatge

Actualment només un 0,6%¹ dels edificis d’habitatges a Espanya són universalment accessibles i, per aquest motiu, un 22% de les persones amb mobilitat reduïda han hagut de canviar d’habitatge. En condicions pre-covid, 1,8 milions de persones² necessitaven de l’ajuda de tercers per sortir de casa seva, i 100.000 persones² no en sortien mai a causa de la manca d’accessibilitat dels seus edificis.

Sota aquest marc, Espanya té previst destinar el 12% dels 72.000 milions d’euros de fons europeus per a impulsar les infraestructures i els ecosistemes resilients en diferents projectes de transformació. La rehabilitació vinculada a la millora de l’accessibilitat no pot quedar en un segon pla.

Europa en els propers anys preveu posar el focus en millorar l’eficiència energètica, fomentar les inversions verdes i digitals, o la instal·lació de sistemes intel·ligents en edificis i infraestructures com, per exemple, plaques solars, entre d’altres, però la millora de l’accessibilitat als immobles no figura com a essencial.

En la seva mesura, aquests projectes haurien de contribuir a l’objectiu Horitzó 2050 i a la “onada de renovació per a Europa” sota els quals la Unió Europea anhela convertir-se en una economia baixa en carboni i competitiva, recolzant-se en la reducció d’emissions domèstiques i la renovació d’edificis, entre d’altres aspectes, tenint previst rehabilitar 35 milions d’edificis i habitatges.

El rumb que ha pres la nostra societat i l’economia amb l’aparició de la COVID-19 ha canviat en gran mesura les nostres prioritats posant el focus en els nostres habitatges i llars que durant la pandèmia s’han convertit en oficines, aules, zones d’oci …. Aquesta situació ha posat de manifest la importància de disposar d’un habitatge adaptat a les nostres necessitats, on la manca d’accessibilitat ha suposat un agreujant per al cada vegada més gran col·lectiu de persones grans i / o amb discapacitat.

D’altra banda, en un context amb una creixent precarietat econòmica de les nostres famílies i amb taxes d’atur que s’acosten al 17%³ , els ajuts per a la rehabilitació d’edificis són insuficients. Actualment, les ajudes en matèria d’accessibilitat a l’habitatge consisteixen principalment en la concessió de subvencions a les comunitats de propietaris on es subvenciona només un percentatge de les obres a rehabilitar que varia en funció de la zona i de l’administració competent. Aquest sistema suposa un esforç molt important per a les famílies, ja que han de complementar la part que no cobreix la subvenció. Aquesta situació podria actuar com a fre al ritme de millora que ha experimentat la rehabilitació d’edificis d’habitatges en els últims anys, encara molt per darrere del ritme dels països del nostre entorn europeu.

Pel que fa a l’accessibilitat universal dels edificis d’habitatges, segueix sent una assignatura pendent per a Europa, on l’índex d’Alemanya se situa en un 1,5% i el de Suècia en un 2,5%⁴ , dada aquesta última que quadruplica el 0,6% d’Espanya. Per tant, les dades denoten que estem davant d’una greu situació, especialment en els casos d’habitatges que compten amb veïns amb mobilitat reduïda o discapacitat.

En un país amb un enorme repte en la rehabilitació integral d’edificis, i amb un parc d’habitatges molt envellit, l’accessibilitat dels seus edificis és un element clau més enllà del medi ambient, que resol el dret fonamental de les persones amb mobilitat reduïda de poder entrar i sortir de les seves cases de forma independent. En conseqüència, la inclusió de la millora de l’accessibilitat amb una major rellevància en el marc de les millores de rehabilitació “verdes” que estan per venir en els propers anys d’Europa, no només beneficiarien el concepte arquitectònic de rehabilitació integral situant-los a nivells més propers als d’Europa, sinó que, a més, ajudaria a la nostra societat a preparar els seus edificis per a l’augment de l’esperança de vida dels seus residents on la manca d’accessibilitat dels edificis impacta directament en les persones amb mobilitat reduïda i limita la possibilitat de mantenir una vellesa digna a la seva pròpia llar.

Per tant, tal com s’afirma en el document de “Una onada de renovació per a Europa – reverdiment dels nostres edificis, creació d’ocupació, millora de vida”⁵ : la lluita contra l’eficiència energètica al costat de l’accessibilitat fa que els edificis siguin més utilitzables i sostenibles en el context d’una població envellida. L’eliminació dels obstacles a l’accessibilitat és una obligació per a la UE i per a tots els Estats membres com a parts a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Per això, cal que les actuacions de rehabilitació integral de l’edifici es percebin com una millora real de la qualitat de vida, difícilment assolible sense eliminar barreres a la mobilitat en habitatges i edificis.

En aquest sentit, per mitjà d’aquest Manifest volem impulsar l’accessibilitat universal en el marc de la rehabilitació integral dels edificis, i tots els signants sol·licitem: