Totes les persones, per igual, tenim dret a comptar amb un habitatge accessible. Tanmateix, moltes vegades les persones amb mobilitat reduïda o alguna discapacitat es queden al marge. Això provoca un greu impacte emocional negatiu que afecta la seva autoestima, motivació i qualitat de vida.
En el dia a dia, les persones amb mobilitat reduïda es troben amb barreres arquitectòniques que impossibiliten el seu lliure moviment o bé noten la falta d’elements que facilitin l’entrada i sortida d’edificis, comerços i fins i tot dels seus propis habitatges. És important tenir en compte les necessitats d’aquests grups, és per això que des de Fundació Mútua de Propietarios avui tractem la importància de la llibertat de moviment, l’accessibilitat als habitatges i el seu impacte emocional en persones amb mobilitat reduïda o discapacitat.
Importància de la llibertat de moviment i el seu impacte emocional
A l’hora d’adaptar un habitatge, primer cal saber qui és la persona que l’habitarà. Les seves discapacitats són físiques, psíquiques o ambdues? Quin és el grau de discapacitat? ¿Viurà sola o acompanyada? Cal tenir en compte les necessitats, gustos i opinions per oferir-li la millor qualitat de vida i fer que se senti en un habitatge càlid i personalitzat el qual pugui dir-li llar, i sobretot, del que pugui sortir i entrar amb autonomia.
La llibertat de moviment és una cosa que tota persona desitja i necessita. Què passa quan aquesta es veu restringida per determinats factors com l’absència d’elements en la seva comunitat com un ascensor o una rampa, o elements no accessibles com portes massa pesades o altres barreres arquitectòniques? Doncs evidentment, que no només limita l’autonomia de la persona i afecta la seva qualitat de vida i possiblement la dels seus éssers estimats, si no que té també un fort impacte emocional.
La manca de llibertat i de recursos que ajuden les persones amb mobilitat reduïda pot provocar el següent:
- Sensació d’aïllament: en haver de dependre contínuament d’ altres per moure’ s per l’habitatge o sortir i entrar-hi, la persona amb mobilitat reduïda se sent aïllada i apartada de la societat. A més, té la sensació d’estar atrapada a la casa, ja que li resulta impossible baixar escales o rampes amb massa inclinació.
- Generació d’emocions i sentiments negatius: la tristesa i la frustració són dos dels sentiments que pot experimentar la persona, arribant fins i tot a la depressió o ansietat.
- Soledat i falta d’inclusió: una altra conseqüència de no comptar amb un habitatge accessible és la soledat i l’aïllament social. Davant la falta d’accessibilitat i/o la dependència d’altres per sortir i entrar, la persona pot tendir a aïllar-se, derivant en un sentiment de solitud i tallar tota relació social. Les persones grans, especialment, expressen la soledat com un dels factors que més els preocupen, segons el nostre estudi “Preocupacions davant d’una pròxima vellesa”.
És clau, per tant, adaptar els habitatges i els accessos a les comunitats de propietaris perquè las persones discapacitades o amb mobilitat reduïda puguin desenvolupar-se amb autonomia i sortir i entrar de casa seva amb llibertat, i cuidar també el seu benestar emocional.
A continuació, us donem alguns consells sobre elements que poden millorar la qualitat de vida de la gent gran o amb mobilitat reduïda en els seus habitatges o edificis:
Adequació i accessos als espais
- Evitar els desnivells i si n’ hi ha, comptar amb ascensors, rampes o cadires salva escales.
- Si l’habitatge té diverses plantes, ubicar la de la persona amb mobilitat reduïda a la planta baixa.
- Automatitzar portes, finestres i persianes.
- Col·locar les bústies, timbres i/o porters automàtics a l’altura adequada perquè persones que utilitzen cadires de rodes accedeixin a ells.
Tecnologia, llum i electricitat
- Evitar sempre allargadors i cables enmig dels passadissos o zones de pas. Preferiblement els cables han d’estar fixats a la paret.
- Comptar amb més interruptors perquè la persona no hagi de desplaçar-se massa, i si són lluminosos, millor. Col·locar-los a l’altura adequada per si la persona que hi viu va en cadira de rodes.
Accessibilitat al dormitori
- Col·loca un interruptor al costat o damunt del llit.
- Armaris i còmodes amb calaixos i baldes a poca alçada.
- Llits articulats.
Accessibilitat al bany
- Preferiblement plat de dutxa en comptes de banyera. A més, que sigui una dutxa amb sòl rasant, és a dir, directament a terra.
- Lavabo accessible perquè no hi hagi inconvenients a l’hora d’acostar-se amb la cadira de rodes.
- Vàters alts amb barres als costats.
- Portes que s’obrin cap a l’ exterior.
Com ajudem a Fundació Mútua de Propietarios a les persones amb mobilitat reduïda?
La falta d’autonomia i llibertat de moviment provocada per la falta d’accessibilitat en els habitatges i comunitats de propietaris causa un impacte emocional negatiu en les persones amb mobilitat reduïda o discapacitat que cal millorar. És important que tant la societat com les institucions prenguin consciència i abordin la situació, habilitant els habitatges i edificis perquè totes les persones entrin i surtin sense haver de dependre de tercers. L’accessibilitat és un dret fonamental per a tothom, independentment de les nostres capacitats.
A Fundació Mútua de Propietarios en som conscients i com a entitat no lucrativa treballem per millorar la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda, facilitant l’accessibilitat als seus habitatges i al seu entorn. Amb el nostre Programa Sense Barreres oferim ajudes econòmiques i/o subvencions per a obres d’accessibilitat en comunitats de propietaris, generem coneixement i estudis al voltant de la matèria amb el nostre observatori d’accessibilitat, i creem conscienciació amb les nostres campanyes de divulgació. Informa’t a la nostra web, www.fundacionmdp.org.
