En un esforç per fomentar la inclusió i garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones, Catalunya ha aprovat un innovador “Codi d’Accessibilitat”. Aquesta nova normativa aborda no sols les barreres arquitectòniques, sinó també l’accessibilitat comunicativa i cognitiva, marcant un avanç significatiu en la cerca de l’accessibilitat universal.
El codi, derivat de la Llei d’Accessibilitat de 2014, representa un marc normatiu minuciós i ambiciós en comparació amb la legislació prèvia, que datava de 1995. Malgrat set anys de retards i complexes negociacions amb diversos sectors econòmics, aquest reglament finalment s’ha convertit en realitat.
Aquesta nova normativa vol millorar la vida de persones amb discapacitat, persones majors o amb diversitat funcional i constitueix un pas molt important cap a l’accessibilitat universal a Catalunya.
A quins àmbits afecta? Principals línies d’actuació
Aquest codi d’accessibilitat aprovat a Catalunya s’estén a edificacions, transport, urbanisme, productes i serveis, tant en l’àmbit públic com en el privat. A més, un dels aspectes més nous d’aquest codi és el seu enfocament holístic, que va més enllà de les barreres arquitectòniques tradicionals. Per primera vegada, també es considera l’accessibilitat comunicativa i cognitiva en la planificació d’edificacions, serveis i activitats culturals, esportives i d’oci.
Aquestes són les línies d’actuació més destacades segons s’exposa en la web de la Generalitat:
- Millora de les condicions d’accessibilitat de tot el que es dissenyi de nou.
- Impuls de la transformació de l’entorn existent: Afecta a l’edifici on es resideix, les vies públiques, l’accés al teixit comercial i la restauració, l’ús dels mitjans de transport, la participació en els serveis culturals i d’oci i l’accés als entorns digitals.
- Estableix directrius detallades per a dur a terme una sèrie d’ajustos raonables, fàcils d’executar i necessaris per a eliminar barreres arquitectòniques significatives a les comunitats de propietaris. També estableix terminis (d’entre 1 i 3 anys principalment) perquè aquestes actuacions no es continuïn demorant permanentment.
- Incorporació de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva: Amb mesures i recursos perquè les persones amb discapacitats sensorials i cognitives tinguin les mateixes oportunitats que la resta de la ciutadania.
Atès que realitzar totes les intervencions plantejades en el codi pot suposar un impacte econòmic important, el *Govern també estudia reforçar les línies de crèdit existents, així com la possibilitat de crear altres noves.
En resum, l’aprovació d’aquest nou codi d’accessibilitat a Catalunya suposa una excel·lent notícia per a estar una mica més prop de l’accessibilitat universal, tant en edificis com els entorns, i un pas més en el camí cap a una societat més inclusiva.
