L’accessibilitat universal permet l’autonomia de les persones amb mobilitat reduïda o en cadira de rodes, a més de ser una forma de garantir la ràpida evacuació en cas d’emergència. Però, saps quins són els criteris d’evacuació accessible? Te’ls expliquem a continuació.
Dificultats de mobilitat i grups específics en una evacuació accessible
En funció de les dificultats de mobilitat o grau de discapacitat, podem trobar diferents grups específics. Cada un d’aquests grups requeriran una sèrie de necessitats per fer efectiva i accessible una evacuació
Hi ha diferents tipus de dificultats de mobilitat que poden complicar l’evacuació, per la qual cosa cal tenir-los molt en compte per fer que l’accessibilitat sigui universal. Podem trobar persones amb dificultats de mobilitat que no poden fer front a esglaons de pujada o de baixada, persones amb dificultats sensorials que necessitaran d’informació auditiva o tàctil, així com rutes d’evacuació memoritzades; persones amb altres dificultats que poden perdre el sentit de l’orientació i que és possible que requereixin d’instruccions d’emergència en passos senzills. A més, els nens també serien un grup a considerar, ja que necessitaran més temps per a l’evacuació i recorreguts accessibles i segurs.
No existeix un model estàndard d’evacuació específic que garanteixi una evacuació completament correcta i segura, ja que influiran molts factors perquè el pla d’evacuació sigui accessible. Per aconseguir-ho, cal fer un estudi d’accessibilitat, i complementar-altres mitjans tècnics i simulacres periòdics.
Criteris d’evacuació accessibles
Per garantir una evacuació accessible per a tots els grups amb dificultats de mobilitat, serà necessari realitzar un estudi de la propietat que inclogui:
– En aquest estudi es determinaran les millors rutes o itineraris que estiguin lliures d’obstacles, eliminant a més esglaons aïllats. A més, amb un estudi és possible identificar l’altura a la qual han d’estar els elements en els quals és necessari la manipulació per part de personal, com alarmes i extintors. De la mateixa manera, s’hauran d’estudiar les portes i els sistemes d’obertures, les condicions de circulació en les escales i la senyalització correcta que hauria d’haver. També haurà de garantir que hi ha sortides d’emergència per a persones amb mobilitat reduïda i que les superfícies estiguin adaptades a persones tant amb mobilitat reduïda com amb discapacitat visual. Aquest estudi permet determinar les zones segures en cas d’avaluació, on hi ha d’haver zones de refugi amb il·luminació i intercomunicadors, així com una zona de seguretat o punt de trobada.
En el cas dels mitjans tècnics, la senyalització i el suport per als casos d’emergència, serà necessari comptar amb els següents elements:
– Ajudes tècniques de comunicació d’emergències, com alarmes sonores i lluminoses, juntament amb sistemes d’il·luminació d’emergència. De la mateixa manera, hi ha d’haver una alternativa d’evacuació pensada específicament per a persones amb discapacitat, especialment per a persones amb mobilitat reduïda. Com els ascensors no han de ser usats durant una evacuació, caldrà proveir d’ajudes tècniques que garanteixin una correcta evacuació accessible.
Els protocols, per la seva banda, han d’estar adaptats tant a les persones com a cada edifici, per la qual cosa han de ser avaluats de forma única. No hi ha d’haver mai un únic protocol per a diversos llocs. En qualsevol situació d’evacuació, el millor sempre serà propiciar el suport per a la correcta evacuació, a més d’atendre i informar en tot moment a les persones amb discapacitat.
