Dels més de 600.000 catalans amb alguna mena de discapacitat, un 56,4% té problemes de mobilitat
DOS DE CADA DEU PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA HAN HAGUT DE CANVIAR DE CASA PER FALTA D’ACCESSIBILITAT
El 63% dels catalans veu poc o gens probable que es duguin a terme millores d’accessibilitat al seu edifici, ja sigui per motius econòmics (55%) o per la falta d’acord entre els veïns (47%)
Barcelona, 1 de desembre de 2023 – El 20% dels catalans amb mobilitat reduïda han hagut de canviar de domicili per la falta d’accessibilitat de l’immoble on residien, una xifra que ascendeix al 31% en el cas de les persones que es desplacen en cadira de rodes.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe ‘Accessibilitat i mobilitat: millorant la qualitat de vida de les persones amb discapacitat’, elaborat per la Fundació Mutua de Propietarios que analitza l’accessibilitat tant de l’interior com de l’exterior de l’habitatge, mostrant el seu impacte en el dia a dia de les persones amb mobilitat reduïda, una problemàtica que experimenta el 56,4% dels 603.900 catalans amb alguna mena de discapacitat.
Segons l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i situacions de Dependència (EDAT) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 57% de les persones amb mobilitat reduïda té dificultats per a caminar o moure’s dins del seu propi habitatge. Tant és així, que una de cada quatre persones ha hagut de executar obres per a adaptar la seva llar, on els lavabos (74%), els dormitoris (42%), la cuina (32%) i la porta d’entrada (32%), són les principals actuacions segons recull l’informe de la Fundació Mutua de Propietarios.
Tot i això, les limitacions de mobilitat s’accentuen més fora de l’habitatge. Gairebé el 80% de les persones amb mobilitat reduïda té importants dificultats per a caminar o moure’s. Per a solucionar aquesta problemàtica, l’informe revela que el 73% requereix de l’ajuda de familiars i amics.
No obstant això, aquesta situació provoca que un 39% passi molts dies sense sortir de casa, i un 2% no surti mai. En aquest sentit, el 30% dels catalans considera que si el seu edifici estigués més adaptat, sortiria més de casa, un percentatge que es duplica en el cas d’aquells edificis que no tenen ascensor.
“A vegades, la llar es converteix en una presó per a les persones amb mobilitat reduïda donada la dificultat de poder entrar o sortir, trobant-nos amb persones que són presoneres a la seva pròpia casa per la falta d’accessibilitat al seu propi edifici”, afirma Laura López Demarbre, vicepresidenta executiva de la Fundació Mutua de Propietarios.
L’informe adverteix que un 87% dels edificis d’habitatges ha de realitzar actuacions d’eliminació de barreres arquitectòniques per a millorar la seva accessibilitat. En concret, un 17% necessita instal·lar un ascensor; el 25% una rampa per a salvar el graó d’accés al portal; el 56% té porters automàtics no accessibles des d’una cadira de rodes; el 66% tenen les bústies elevades i el 48% dels portals necessita un obre portes motoritzat perquè aquesta pesa massa.
Dur a terme totes aquestes accions suposaria un cost mitjà per llar de 1.361€, una xifra que s’incrementa en aquells edificis de menys plantes i menys veïns, amb 5.409€ i 4.457€ respectivament; entre les llars d’edificis més antics (3.156€); els que tenen habitatges de menor grandària (2.416€) i a les llars amb menys ingressos (2.995€).
L’informe destaca que, malgrat que el 63% dels catalans està d’acord en el fet que un edifici accessible revaloritza els seus immobles, 6 de cada 10 veu poc o gens probable realitzar les millores d’accessibilitat necessàries al seu edifici. La falta d’acord entre veïns (47%) i els motius econòmics (55%) són les principals raons exposades, especialment quan la inversió suposa una xifra superior als 2.000 euros.
“Molts dels habitatges no accessibles són propietat de persones amb pocs recursos, i per això s’evidencia la necessitat de què l’administració i les institucions contribueixin a fer possible que es duguin a terme actuacions per a l’eliminació de barreres arquitectòniques”, explica López Demarbre.
De fet, sis de cada deu edificis no han rebut ajudes per a millorar l’accessibilitat, degut en part al desconeixement, l’edat -els edificis on viuen persones més joves han rebut més ajudes-, la falta de sol·licituds d’adaptació de l’edifici -només el 24% de les persones amb limitació de mobilitat han sol·licitat alguna actuació-, o el nombre de plantes.
Relació amb la tecnologia i conseqüències en l’estat d’ànim
Davant la dificultat per a sortir de casa, la tecnologia suposa una gran ajuda per als qui tenen mobilitat reduïda. Una de cada dues persones afirma que aquesta ha facilitat les seves gestions i un 21% l’empra per a comprar per internet. Així i tot, existeix una bretxa digital que afecta les persones majors de 60 anys i als qui viuen en zones geogràfiques amb serveis digitals menys desenvolupats.
Malgrat tot, existeix una clara relació entre la falta d’autonomia i l’estat d’ànim. En concret, l’informe afirma que un 60% de les persones amb mobilitat reduïda se senten malament amb elles mateixes, una percepció més accentuada entre les persones més grans de 70 anys els qui, a més, són les que en grau més alt afirmen quedar-se molts dies sense sortir de casa.
