El 87% dels edificis d’habitatges necessiten realitzar actuacions d’eliminació de barreres arquitectòniques per a millorar la seva accessibilitat

FER ACCESSIBLES TOTS ELS EDIFICIS D’HABITATGES DE CATALUNYA COSTARIA UNA MITJANA DE 1.361 € PER LLAR

  • Encara que el 58% dels catalans està d’acord amb que un edifici accessible revaloritza els seus immobles, 6 de cada 10 considera que és complicat que tots els veïns es posin d’acord per a fer front a aquesta inversió
  • 1 de cada 4 edificis té un graó a la porta d’accés; el 56% tenen porters automàtics no accessibles, i el 48% de les portes pesen massa
  • Els catalans puntuen amb un 5,3 l’accessibilitat del seu edifici

Barcelona, 20 de maig de 2023–   El 87% dels edificis d’habitatges catalans necessitaria realitzar actuacions d’eliminació de barreres arquitectòniques per a millorar la seva accessibilitat, aquest fet suposa un cost mitjà per llar de 1.361€, d’acord amb el càlcul realitzat per la Fundació Mutua de Propietarios a l’informe “Accessibilitat a l’edifici: despesa o inversió?”.

 “Quan en un edifici o habitatge resideixen persones amb mobilitat reduïda, sigui pel motiu de discapacitat o d’edat avançada, l’accessibilitat cobra especial importància, però mentre no resideixen persones amb necessitats especials, l’accessibilitat no rep la importància que mereix i es percep més com una despesa que com una inversió”, explica Laura Lopez Demarbre, vicepresidenta executiva de la Fundació Mutua de Propietarios.

Partint del cost mitjà de les actuacions detectades per a fer un edifici accessible, l’informe constata que la factura de l’accessibilitat s’incrementa, especialment, en aquells edificis de menys plantes i menys veïns, amb 5.409€ i 4.457€ respectivament; entre les llars d’edificis més antics (3.156€); en els quals tenen habitatges de menor grandària (2.416€) i en les llars amb menys ingressos (2.995€). “Molts dels habitatges no accessibles són propietat de persones amb recursos baixos pel que s’evidencia la necessitat que l’administració i les institucions contribueixin a fer possible que es duguin a terme actuacions per a l’eliminació de barreres arquitectòniques”, explica López Demarbre.

Per a fer l’informe, es va realitzar un pressupost aproximat real a més de 2.400 llars sobre les actuacions de millora de l’accessibilitat que eren necessàries al seu edifici i informant de la probabilitat de dur-les a terme. 

L’ascensor, el més urgent

L’estudi de la Fundació Mutua de Propietarios revela que 1 de cada 4 edificis té un graó a la porta d’accés; el 56% dels porters automàtics no son accessibles des d’una cadira de rodes, igual que 2 de cada 3 edificis tenen les seves bústies elevades i, per tant, també inaccessibles. Finalment, encara que el 90% dels portals d’accés a l’edifici tenen la grandària adequada per a passar amb cadira de rodes, el 48% pesen massa.

No obstant això, l’informe “Accessibilitat a l’edifici: despesa o inversió?” apunta a les barreres relacionades amb l’ascensor com les actuacions amb un major grau d’urgència. En concret, un 17% dels edificis d’habitatges comunitaris no disposa d’ascensor i, dels que sí que disposen, un 11% té un graó que dificulta l’accessibilitat fins a ell. Per aquest motiu, el 49% dels qui no compten amb ascensor, ho reclamen com una mesura urgent, de la mateixa manera que un 51% considera essencial millorar l’accessibilitat de la porta fins a l’ascensor amb una plataforma elevadora elèctrica o una rampa.

Per tots aquests motius, els catalans posen una nota de 5,3 sobre 10 a l’accessibilitat, una nota que baixa si la persona que valorar l’accessibilitat es una persona amb mobilitat reduïda.

 Accessibilitat i revaloració de l’immoble: la barrera dels 2.000 euros

L’estudi de la Fundació Mutua de Propietarios detecta que, malgrat que el 58% dels catalans està d’acord amb que un edifici accessible revaloritza els seus immobles, 6 de cada 10 veu poc o gens probable realitzar les millores d’accessibilitat que es necessiten fer al seu edifici.

La falta d’acord entre veïns (55%) i els motius econòmics (47%) són les principals raons exposades. En aquest últim punt, la barrera dels 2.000 euros per llar és el punt d’inflexió per a considerar probable o no probable dur a terme les millores

“Els catalans son cada vegada més conscients de la necessitat d’adaptar l’edifici a les seves futures necessitats, però el factor econòmic continua sent una barrera que posa de manifest la necessitat de donar suport i incentivar les inversions en sostenibilitat”, conclou la vicepresidenta executiva de la Fundació Mutua de Propietarios.