- Els problemes de mobilitat (68%), la salut (67%) i la falta de recursos econòmics (59%) són les principals preocupacions dels espanyols davant una futura vellesa
- Un 34% de les persones grans afirma que, per motius econòmics, tindrà dificultats per a mantenir la calefacció encesa
- Segons l’estudi “Els espanyols davant de la vellesa”, un 45% de les persones grans rep ajuda d’una persona amb la que conviu; un 25% del seu cercle familiar o amistats, i un 16% no compta amb cap suport
Madrid, 29 de setembre de 2022–El 48% dels espanyols li fa por estar sol al fer-se gran i, encara que un 44% creu que el suport de la família a les persones grans és fort al nostre país, un 27% afirma que és responsabilitat de cada persona garantir la seva qualitat de vida durant aquest període.
Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe “Els espanyols davant de la vellesa” elaborat per la Fundació Mutua de Propietarios, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, que ha analitzat les percepcions sobre aquesta etapa de la vida des de les òptiques dels qui conviuen amb familiars de més de 75 anys i dels qui projecten la seva futura vellesa.
A Espanya, 4,73 milions de persones tenen 75 anys o més (un 9,98% de la població) i, d’aquests, un 35,1% de les dones i un 14,7% dels homes entre 75 i 84 anys viuen sols, percentatges que augmenten fins al 44,1% i el 35,1%, respectivament, a partir dels 85 anys.
“Davant una major longevitat, els espanyols tenim el repte de preparar-nos i adaptar el nostre entorn per a afrontar aquesta etapa i les seves noves necessitats amb la major qualitat de vida possible”, explica Laura López Demarbre, vicepresidenta executiva de la Fundació Mutua de Propietarios.
D’acord amb l’informe, davant una futura vellesa, els problemes de mobilitat (68%), la salut (67%) i la falta de recursos econòmics (59%) són les principals preocupacions dels espanyols, seguides de la possibilitat de no comptar amb una pensió de jubilació (60%) i de patir la solitud (48%).
En aquest marc, les cures a terceres persones que formen part del cercle familiar o d’amics es presenten com l’alternativa més probable entre les persones grans amb dificultats per a realitzar les activitats fonamentals de la vida diària. De fet, a l’actualitat, un 45% de les persones grans rep ajuda d’una persona amb la que conviu; un 25% del seu cercle familiar i d’amistats, mentre que un 25% recorre a la contractació de personal extern remunerat. La prestació de serveis socials queda reduïda a un 6% i un 16% no compta amb cap mena d’ajuda.
Pel que fa a la percepció que tenim de la nostra gent gran, l’estudi de la Fundació Mutua de Propietarios revela que els espanyols valorem molt positivament el paper que realitzen en el si de les famílies, tant en l’àmbit de la conciliació com en l’econòmic. De fet, un 85% confirma que “les persones grans ajuden a les seves famílies ja sigui cuidant dels nets o ajudant econòmicament”.
En aquest aspecte, l’estudi “Els espanyols davant de la vellesa” apunta que el fet de viure amb els fills no suposa una millor economia per a la gent gran. En moltes ocasions, la raó per a tornar a viure amb els pares són les dificultats econòmiques pel que aquests fills no aporten sinó, per contra, són els ingressos de les persones grans els que es reparteixen entre tots els membres de la llar.
Afrontar imprevistos econòmics.
Encara que un 58% de les persones grans assegura que no té dificultats per a arribar a fi de mes amb els ingressos de la llar, un 24% manifesta tenir problemes econòmics de manera ocasional; un 8% admet que són freqüents i el 5% assenyala que sempre els té. De fet, un 34% de la gent gran afirma que tindrà dificultats per a mantenir la calefacció encesa i un 43% per a fer front a imprevistos superiors a 750 euros.
En relació als qui es mostren preocupats davant possibles problemes de mobilitat, l’informe de la Fundació Mutua de Propietarios alerta que un 51% dels habitatges està poc o gens adaptat. Les portes automàtiques (53%), els sòls antilliscants (43%) i les rampes (38%) són els elements que manquen i podrien facilitar la mobilitat. Per contra, l’ascensor (68%) o el plat de la dutxa (57%) són elements que la majoria, o bé ja els tenen, o bé consideren que no és necessari.
“En societats envellides, és necessari millorar l’accessibilitat a l’habitatge per a garantir que activitats fonamentals, com anar a comprar o anar al metge, puguin efectuar-se amb facilitat”, expliquen les Dres. Manuela Alcanyís i Mercedes Ayuso, de la Universitat de Barcelona. En concret, una de cada 3 persones més grans de 75 anys té dificultats per a accedir des del carrer al seu habitatge, bé perquè no hi ha ascensor, bé perquè ha de pujar de manera obligatòria escales, o per tots dos factors.
