Només un 2% dels edificis construïts després de 2011 són universalment accesibles
- L’estat de confinament ens ha mostrat la situació que viuen les més de 100.000 persones amb mobilitat reduïda que mai poden sortir de casa per la falta d’accessibilitat.
- Tot i les estrictes mesures recollides en la Llei sobre Accessibilitat i no discriminació de les Persones amb Discapacitat de 2010, els nous immobles segueixen incorporant barreres arquitectòniques.
- En els edificis de nova construcció encara segueixen existint un 30% d’entrades amb esglaons o escales, un 54% no té rampa i només un 8% té elevadors elèctrics.
- La pandèmia ha de fer reflexionar sobre la necessitat de prendre determinades mesures de seguretat i distanciament per a persones amb mobilitat reduïda, en els accessos i les zones comunes dels immobles.
Madrid, 30 de juny de 2020.- El confinament forçós ens ha permès viure en primera persona la situació que pateixen diàriament els més de 100.000 espanyols que no poden sortir de casa seva per la falta d’accessibilitat al seu edifici. Una problemàtica que, malgrat l’estricta normativa vigent, tampoc ha millorat substancialment en els edificis de nova construcció.
D’acord amb l’estudi “L’accessibilitat del nou habitatge a Espanya” elaborat per la Fundació Mútua de Propietaris en col·laboració amb la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, només un 2% dels edificis construïts després de 2011 són universalment accessibles tot i que ja van haver de construir-se d’acord amb el marcat per Llei sobre accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacidad1.
A Espanya, on hi ha 9,8 milions d’edificis destinats a viviendas3, 2,5 milions de persones tenen problemes de mobilitat, 608.000 viuen soles en la seva llar2 i 100.000 no surten mai de casa seva.
L’informe “L’accessibilitat del nou habitatge a Espanya” ha analitzat i comparat el grau d’accessibilitat dels habitatges construïts abans i després de 2011, tant des del punt de vista de l’accessibilitat universal, com des de l’òptica de l’accessibilitat legal.
Des del punt de vista de l’accessibilitat universal s’ha millorat lleugerament, passant d’un 0,6% en els immobles construïts abans de 2011 a un 2% en aquells construïts després de 2011. Quant a la “accessibilitat legal”, només un 5% dels edificis construïts després de 2011 són totalment accessibles en tots els seus punts (en l’itinerari des del carrer a la porta de pis), tot i que ja van haver de construir-se d’acord amb els requisits que marca la llei.
“L’accessibilitat universal s’ha convertit en una qüestió clau perquè les persones amb mobilitat reduïda puguin viure en condicions dignes i l’estat de confinament ens ha fet reflexionar sobre com vivim i l’espai que habitem, posant-se de manifest la necessitat de controlar i promoure que els edificis de nova construcció compleixin amb la normativa vigent en matèria d’accessibilitat. “, afirma Laura López Demarbre, vicepresidenta de la Fundació Mútua de Propietaris.
Anàlisi comparativa.
Després de comparar els resultats obtinguts abans i després de 2011, l’informe revela que els habitatges milloren, encara que sigui lleument, en tots els punts de l’recorregut. A l’entrada a l’edifici, mentre que l’accessibilitat de l’porter automàtic ha millorat considerablement (d’un 10% a un 32%), l’accessibilitat universal de l’ascensor ha estat més modesta (d’un 7% a un 18%).
Si ens centrem en el porter automàtic, en el 31% dels casos no ho poden fer servir persones amb cadires de rodes i en un 48% dels casos no és videoporter, sent ressenyable que un 2% no tingui porter automàtic. Avançant una mica més, el 45% de les portes d’entrada a l’edifici no s’aguanta sola ni es tanca lentament i el 35% són pesades.
Quant als elements previs a l’entrada, en els immobles de nova construcció encara segueixen existint un 30% d’entrades amb esglaons o escales, un 54% no té rampa i només un 8% té elevadors elèctrics. A més, en el cas que hi hagi rampa, el principal problema és que no té baranes a banda i banda (44%) o que està excessivament inclinada (16%).
No obstant això, l’accessibilitat de l’ascensor segueix sent la pitjor de tot el recorregut. “Encara que els edificis sense ascensor han passat de ser un 21% per als pisos construïts abans de 2011 a un 3% per als construïts a partir de llavors, encara alguns es tanquen massa aviat (16%), en alguns no hi botons en sistema Braille (20%) i en altres no s’anuncien els pisos amb àudio (55%) “, explica el professor Sergio Nasarre, director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV.
En el cas de les bústies, un 46% no són accessibles per a persones en cadira de rodes.
Si avancem cap al garatge, l’estretor de les places continua sent un inconvenient per a les persones amb mobilitat reduïda en un 53% dels casos, mentre que, si ens acostem a les zones amb serveis comuns, com jardins o piscines, cal esmentar que ha experimentat una considerable millora en els habitatges construïts a partir del 2011, arribant a ser universalment accessibles un 74% (de l’57% registrat en els immobles anteriors a 2011).
L’assaig de l’confinament
L’estudi “L’accessibilitat del nou habitatge a Espanya”, realitzat entre prop de 450 edificis d’habitatges construïts a partir del 2011 en els mesos de l’confinament, ha posat també sobre la taula la necessitat de prendre determinades mesures de seguretat i distanciament social tenint en compte les especials necessitats d’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda.
“Els edificis haurien de comptar amb un espai habilitat, suficientment aïllat i accessible a l’entrada per usar i tractar amb seguretat el material de protecció. A més, els accessos haurien de dissenyar per a evitar la propagació de potencials virus i els edificis que comptin amb patis interiors i amb zones comuns haurien de assegurar-se que poguessin compartir per diverses persones mantenint la deguda distància de seguretat respectant l’accessibilitat universal “, assenyala la vicepresidenta de la Fundació Mútua de Propietaris.
