El concepte d’accessibilitat ha anat evolucionant al llarg del temps. La complexitat del seu concepte ha fet que sigui necessari incloure no sols els entorns, sinó també edificacions, béns o serveis. Es defineix per la RAE com a “qualitat de ser de fàcil accés”. També s’entén com la relació amb les tres formes d’activitat humana: mobilitat, comunicació i comprensió. És a dir, des de moure’s per l’entorn, a comunicar-se amb ell i les altres persones, i ser totalment compresos i entesos.
Abans el concepte d’accessibilitat feia referència a entorns físics. És a dir, a l’eliminació de barreres d’accessibilitat arquitectòniques que dificulten l’accés a un lloc determinat. En l’actualitat, el marc de l’accessibilitat arriba fins i tot fins a sectors com el dels videojocs o internet. Es tracta de garantir que totes les persones, tinguin les mateixes oportunitats.
És per aquestes raons que fa alguns anys va sorgir el concepte d’accessibilitat universal, per a annexionar totes i cadascuna de les formes és que és possible entendre l’accessibilitat. Veurem què s’entén per accessibilitat universal i qui la regula.
Què significa accessibilitat universal?
Accessibilitat universal és la característica que han de complir els entorns i altres contextos, que garanteixi a totes les persones el seu accés, utilització, comprensió i gaudi de manera normalitzada, eficient, còmoda i segura. Accessibilitat és un concepte contraposat a barreres. L’accessibilitat universal assegura que qualsevol entorn sigui accessible a tots els individus, independentment de si sofreixen una discapacitat motriu i que puguin continuar utilitzant-los de manera autònoma, segura, eficient i sense problemes d’accessibilitat.
És tan important en l’àmbit en el qual ens trobem, que l’incompliment del principi d’accessibilitat i l’obligatorietat de fer els canvis necessaris perquè així sigui, són considerats per la llei com a supòsits de violació del dret d’igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat.
Qui són els usuaris de l’accessibilitat universal?
En aquest context, les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, posseeixen una sèrie de limitacions per a l’accés a uns certs estàndards de la societat. Aquests estàndards es converteixen en barreres que impedeixen que aquelles persones puguin fer una vida el més normal possible.
No obstant això, l’accessibilitat afavoreix de l’una o l’altra forma a totes la població. Però com és evident, hi ha grups de persones que es veuran més afavorits que uns altres.
Les mesures per a garantir l’accessibilitat universal tenen per objectiu aconseguir que totes les persones que es mouen en societat i interactuen entre elles i amb el mitjà, tinguin les mateixes oportunitats de fer-ho.
Accessibilitat universal i usabilitat
Accessibilitat universal i usabilitat són dos conceptes que estan estretament relacionats. Dir que un element és accessible, implica que és fàcil d’usar, que les persones poden utilitzar aquest producte de manera simple i còmoda, que és pràctic és el seu ús i que aquest posseeix la qualitat suficient per a satisfer les necessitats de qualsevol persona. La usabilitat és una condició necessària per a l’accessibilitat i han d’anar de la mà.
Qui regula l’accessibilitat universal?
La regulació sobre accessibilitat es conté bàsicament en el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social , i en les normes que la desenvolupen, on es regulen les condicions bàsiques d’accessibilitat en cadascun dels seus àmbits d’intervenció: telecomunicacions i societat de la informació, espais públics urbanitzats, infraestructures i edificació, transports, béns i serveis a la disposició del públic i relacions amb les Administracions públiques.
Per tant, l’accessibilitat té per objectiu trobar la manera que totes les persones, independentment de les seves capacitats, puguin gaudir del mitjà que ens envolta, de la manera més senzilla i còmoda possible, sense cap mena d’impediment. Accessibilitat ha de ser sempre un sinònim de qualitat i seguretat.
Accessibilitat universal en edificis
No podem parlar d’accessibilitat universal sense nomenar els edificis i les edificacions. Els edificis representen un dels focus més importants quan parlem d’accessibilitat. I és que garantir l’accessibilitat de qualsevol propietari, així sofreixi discapacitat o mobilitat reduïda, és molt important per a la qualitat de vida d’aquestes persones i la seva independència cap a activitats quotidianes. Però no sols és extrapolable a edificis d’habitatges. La llei obliga qualsevol edifici a realitzar ajustos raonables per a garantir l’accessibilitat de totes les persones.
No obstant això, qualsevol persona amb mobilitat reduïda o discapacitat, té la possibilitat i el dret de sol·licitar a la junta de veïns de l’edifici on resideixi, la realització de les obres pertinents que garanteixin l’ús i gaudi de totes les zones comunes.
